Autovaloració

Davant aquesta professió, és fonamental realitzar una autoavaluació de les nostres tasques y la seva execució, amb aquesta reflexió aconseguim millorar i corregir allò que encara no flueix del tot bé. Observant el meu recorregut en l’educació infantil i recuperant els records de les pràctiques al cicle 0-3 d’infantil que vaig fer fa tres anys, revisaré l’evolució de les meves competències com a educadora.

És autònom en l’aprenentatge 

Alhora de cercar recursos per a dur a terme la meva tasca com educadora (metodologia, activitats, referents teòrics, pràctiques,...), sòl accedir a múltiples mitjans com: articles, llibres, treballs passats, vídeos, blogs i tot allò que em pugui orientar cap al desenvolupament del meu treball, també sòl navegar per diverses pàgines web d'educació, on ofereixen prou recursos visuals com: fotografies, vídeos, explicacions, activitats,etc.

Al llarg de la meva formació he anat col·leccionant una sèrie de llibres de l’editorial Graó i la revista In-fan-cia entre altres. La veritat és que és un material molt didàctic i clar sobre la pedagogia infantil, però sovint m’adono que al final sempre consulto el mateix material, he pensat que registrar-me a pàgines d’educació em mantindrien al dia amb les innovacions educatives alhora que actualitzen la meva formació, és important reciclar-nos constantment i buscar la manera d'accedir a aquesta nova informació més acurada.Per tant, implica bastant interès de la nostra part com a educadores, és una eina de la qual no faig molt ús, però sóc conscient que és un dels requisits per brindar una educació adequada.

Tot i amb això, on més puc enriquir la meva autonomia en l’aprenentatge és a la pràctica. Quan vaig fer les pràctiques em sentia insegura, em constava molt relacionar tota la teoria amb la pràctica, quan volia rememoritzar les actuacions idònies com a mestra, no les trobava... per aquest fet, em vaig adonar que mentre més passaven els dies a l’escoleta, aquests sentiments disminuïen i la contrastació/error em varen ajudar a establir els meus coneixements sobre l’educació i consegüentment cercar més informació per aclarir les meves idees.

Reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge

He de reconèixer, que al llarg de la meva formació com a professional de l'educació infantil, la reflexió sobre el meu procés d'aprenentatge ha anat variant a mesura que anava creixent en la meva formació.

Al principi, quan vaig començar al Cicle d'Educació Infantil, escoltava més que reflexionava, era un procés on estava obrint la meva ment a les noves alternatives educatives, era la primera vegada que em plantejaven l'educació com un mitjà per viure grans experiències educatives, amb un entorn càlid i acollidor que et convida a entrar, i una formació basada en la pràctica i no només en les tradicionals " Fitxes per a nens" . Tot això era nou per a mi i va ser un procés de reflexió sobre com oferir una veritable educació beneficiosa per al desenvolupament dels infants i quins aspectes envoltaven tot aquest conjunt .

Va ser durant les pràctiques al cicle 0-3 anys d'Educació Infantil, on vaig passar d'escoltar, a adonar-me que era el moment de la pràctica , de dur a terme tot allò que havia après. En aquell moment, em vaig adonar que tenia les eines per exercir el meu paper com a educadora, però igual que els nens, només amb la pràctica l'aprenentatge adquirís major comprensió, i això és qüestió d'implicació i temps. Durant aquesta etapa em vaig centrar més en l’Autovaloració, qüestionant en tot moment si realment puc identificar les necessitats individuals dels nens i intervenir adequadament, si hi ha complicitat amb la resta d'equip educatiu, si puc innovar o millorar algun aspecte educatiu. La resposta a totes aquestes qüestions van venir amb la calma i tenint en compte que el més important és involucrar-te, tota la resta progressa al mateix nivell que t'impliques.

Actualment, la meva reflexió s'orienta a perfilar la meva concepció de l'educació, ara sento que tinc una base d'on partir, i encaminar l'estil d'educació amb el que considero que podria exercir millor la meva professió i oferir una millor resposta educativa als interessos dels nens en el seu desenvolupament.

 Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil.

Sóc conscient que, per fer una avaluació adequada, és convenient realitzar una observació metòdica durant un període més aviat extens, com ja he deixat entreveure anteriorment, el meu contacte amb els Centres d'Educació Infantil ha estat bàsicament en les pràctiques que he realitzat al cicle de 0-3 anys de l'etapa infantil durant tres mesos, també he tingut contacte amb altres àmbits educatius com les jornades esportives, menjador infantil, camp d'aprenentatge, visita a altres escoles, ... però, tot i així, és veritat que en aquests moments he valorat alguns aspectes que esmentaré de manera breu i generalitzada.

Com a aspectes positius, he pogut observar que al cicle de 3-6 anys cada vegada adquireix més rellevància, tant com per als professionals de l'educació com per a la societat que l'envolta, actualment es té més consciència que aquesta etapa és important pel desenvolupament i l'estimulació del nen, així com, s'accepta la metodologia alternativa, objectius i continguts que s'estableixen al Currículum de l'Educació Infantil. I així mateix, veiem que és una etapa subvencionada per l'Estat.

Com a aspectes negatius, considero que no s'ha eradicat del tot al cicle infantil de 0-6 anys, el concepte de preescolarització, que és quan s'anticipa als nens a complir amb les exigències d'alguns aprenentatges instrumentals de l'educació primària, com comptar, llegir i escriure, quan encara no estan preparats evolutivament per dur a terme aquestes exigències. També opino que, a l'etapa de 0-3 anys encara no es valora com una etapa educativa sinó assistencial, ja que l'afecte, la cura, el joc, l'estimulació detallada per a cada nen i etapa, encara segueix sent la percepció d'una comunitat molt petita. Encara que han hagut molts avenços en aquesta etapa, encara no és subvencionada per l'Estat i com a conseqüència, i encara que, moltes famílies valoren la tasca que es porta a terme, han de pagar per això, i d'aquesta manera, més que educació ho consideren un servei perquè tinguin cura dels seus petits.

Analitza i reflexiona sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge.

La combinació idònia per dur a terme una bona pràctica educativa consisteix en basar-se en els referents teòrics de l'educació i el desenvolupament de l'aprenentatge com són: Piaget, Vigostky, Edward Gardner, Emmi Pickler, Montessori, Rudolf Steiner entre d'altres, ja que ens han aportat grans avenços sobre l'educació i la forma d'aprendre dels nens. Els altres dos components són la vocació i el treball personal.

Veureu, a títol personal, considero que aquesta professió requereix formació, vocació i treball personal, quan em refereixo a treball personal, vull dir que, com a mestres, hem de realitzar un treball interior constant, perquè per guiar el camí dels nens, tu com professional has de tenir les condicions per guiar, i aquestes condicions no només es remeten a l'espai, els materials i les pràctiques que realitzem, sinó que nosaltres mateixos hem de ser un reflex de la nostra intenció. La nostra intenció és que els nens es desenvolupin plenament, aportant els mitjans necessaris per aconseguir-ho, i la base de tot això és aprendre a aprendre per nosaltres mateixos, amb la qual cosa la tasca d'un mestre no es redueix al treball amb els nens sinó també amb nosaltres mateixos.

Quan penso en, Quina imatge vull que percebin els nens de mi?, em porta a pensar que desig reflectir seguretat, autoestima, capacitat, serenitat i assertivitat . No desitjo transmetre els meus "coneixements" als nens, desitjo que vegin en mi un exemple del fet que seguir els nostres interessos i fer les coses per nosaltres mateixos, ens aporta el benestar i la felicitat que necessitem per al nostre desenvolupament emocional , social , cognitiu i motriu, i fa que les nostres experiències siguin més enriquidores .

Aquest treball personal té a veure amb una interiorització, on descobrim quines mancances tenim i desitgem satisfer, normalment no ens adonem, però aquestes mancances tenen a veure amb una alimentació sana, fer esport, dedicar temps de descans i cura personal, compartir més amb les persones que ens envolten, dedicar temps a les activitats que ens apassionen ( llegir, caminar, nedar, escoltar música, gaudir d'unes precioses vistes...), en definitiva, considero que també hem de prestar atenció al ritme de les nostres vides, ja que realment és el que transmetem als altres, si al nostre dia a dia no som feliços i no practiquem les coses que ens beneficien, tampoc podrem oferir als nens, el missatge d'aprendre per nosaltres mateixos, quan realment nosaltres no sabem fer-ho i aprofitar el benefici que ens aporta .

"Diez nuevas competencias para enseñar"

Philippe Perrenoud.

  

Recuperant la meva reflexió sobre el prototip de mestre ideal, ha arribat el moment de contrastar-ho amb el "decàleg de les competències per ensenyar", de l'autor Philippe Perrenoud, que és doctor d'Antropologia, Sociologia i professor de psicologia a la Universitat de Ginebra, el qual exposa mitjançant una ressenya amb deu principis de competència alhora d’ensenyar.

Relacionant alguns aspectes de la meva descripció amb aquests principis, pot ser que, m'he centrat més en l'aptitud del mestre com a professional i no en com fer-ho.

Si rememorem la reflexió que vaig fer sobre el mestre ideal, esmentava la vocació com una aptitud fonamental per a ser professional de l'educació, on la defensava com una qualitat que impulsa al mestre a exercir un mètode educatiu que respecta el procés d'aprenentatge dels nens.

Aquests tres principis, al meu entendre, engloben la idea de vocació de la qual parlava anteriorment, tenen a veure amb conèixer i adequar l'aprenentatge dels nens planificant situacions d'aprenentatge d'una manera coherent, on el mestre posa en marxa un treball conscient i atent a l'etapa evolutiva dels infants, per afavorir en tot moment l'experiència educativa de l'infant.

La resta de competències, van encaminades a propiciar i defensar els drets dels infants, adequar l'escola, per obrir-se al treball conjunt amb els nens, els pares i la resta d'equip educatiu, aspectes que incentiven la bona experiència educativa. Tots aquests principis, corresponents al 3.- 4.- 6.- 7.- 8.- 9.- 10 (veure la taula de dalt)  no els esmenti al meu perfil de mestre ideal, de tal manera, he reflexionat, encara que sóc conscient de la importància que tenen, no podem oblidar que la perfecció de l'educació, és la tasca de tots, i no només del mestre, per tant, per a ser "mestre ideal" cal tenir present la importància que té tots els aspectes que envolten l'escola, per complir amb la nostra tasca educativa.

D'altra banda, durant una de les classes de l'assignatura de Reflexió i innovació educativa, totes les companyes de les tres seus de la Universitat de les Illes Balears (Mallorca, Menorca i Eivissa) vàrem compartir una pluja d'idees per descriure el que entenem per un bon mestre. Aquesta és la llista que ens va sortir.

A partir d'aquest llistat, perquè sigui un decàleg, he d'escollir deu principis, aquests són els que considero imprescindibles per identificar un bon mestre.

Com podeu veure, he descartat onze qualitats per exposar les que considero imprescindibles. Considero que particularment, professionalitat implica aspectes com a metodologia, estratègies, normes, formació, en definitiva l'exercici i l'activitat que implica la professió educativa. D'altra banda, hi ha l'amor-vocació, que impliquen aspectes relacionats amb els valors i les emocions i per últim, però no menys important, hi ha la participació família-escola, que com ja he esmentat abans és un aspecte vital per conformar el perfil d'un bon mestre.

Així doncs, per acabar la reflexió sobre la ressenya del Doctor Perrenoud, què m'ha inspirat aquesta lectura com a futura professional de l'educació?

M'agradaria trencar totalment amb l'educació tradicional, no pretenc fer viure als nens una experiència educativa restrictiva, on no poden desenvolupar-se d'acord amb les seves necessitats evolutives. Fa poques setmanes vaig veure en una Notícia, l'informatiu que parlava sobre els recents estudiants que han realitzat la prova PAU (Prova d'Accés Estudis Universitaris), segons la notícia, la majoria no tenen els coneixements bàsics de cultura general que tenen els nens de sisè de Primària. Tenim la tendència a fixar-nos en el resultat final d'una prova i fer una valoració sobre aquesta, i no, la de fer un judici sobre el procés, és per això que penso, que en comptes de jutjar l'alumne que no té aquests coneixements, hauríem de valorar si els continguts s'ajusten al nivell evolutiu i interessos de l'estudiant. Per exemple, segurament els noms de tots els rius d'Espanya ens interessaria més sobre els 18 anys, quan estem preparats per viatjar i conèixer el món per nosaltres mateixos, més que als nens de 6 anys, que ja tenen prou amb comprendre el seu entorn més immediat.

No caure en la creença, que amb l'obtenció d'un títol, ja tenim la suficient formació. Penso que com tot a la vida, fins que no estem en la pràctica, no captarem l'essència de la professió que realitzem, és un procés necessari per comprendre la importància i els efectes que tenen la nostra intervenció.

L'activitat d'incorporar l'ambient natural al sistema escolar, de fet, integrants de l'Associació Ecològica Amics de la Terra, van iniciar una activitat molt bonica sobre l'elaboració de compostatge en totes les escoles, és el tipus d'activitats que acull com a referents d'una bona pràctica educativa, solidaria i ecològica.