Philippe
Perrenoud.
Recuperant
la meva reflexió sobre el prototip de mestre ideal, ha arribat el moment de
contrastar-ho amb el "decàleg de les competències per ensenyar", de
l'autor Philippe Perrenoud, que és doctor d'Antropologia, Sociologia i
professor de psicologia a la
Universitat de Ginebra, el qual exposa mitjançant una
ressenya amb deu principis de competència alhora d’ensenyar.
Relacionant alguns aspectes de
la meva descripció amb aquests principis, pot ser que, m'he centrat més en
l'aptitud del mestre com a professional i no en com fer-ho.
Si rememorem la reflexió que
vaig fer sobre el mestre ideal, esmentava la vocació com una aptitud fonamental
per a ser professional de l'educació, on la defensava com una qualitat que
impulsa al mestre a exercir un mètode educatiu que respecta el procés
d'aprenentatge dels nens.
Aquests tres principis, al meu
entendre, engloben la idea de vocació de la qual parlava anteriorment, tenen a
veure amb conèixer i adequar l'aprenentatge dels nens planificant situacions
d'aprenentatge d'una manera coherent, on el mestre posa en marxa un treball
conscient i atent a l'etapa evolutiva dels infants, per afavorir en tot moment
l'experiència educativa de l'infant.
La resta de competències, van
encaminades a propiciar i defensar els drets dels infants, adequar l'escola,
per obrir-se al treball conjunt amb els nens, els pares i la resta d'equip
educatiu, aspectes que incentiven la bona experiència educativa. Tots aquests
principis, corresponents al 3.- 4.- 6.- 7.- 8.- 9.- 10 (veure la taula de dalt) no els esmenti al meu perfil de mestre ideal,
de tal manera, he reflexionat, encara que sóc conscient de la importància
que tenen, no podem oblidar que la perfecció de l'educació, és la tasca de tots,
i no només del mestre, per tant, per a ser "mestre ideal" cal tenir
present la importància que té tots els aspectes que envolten l'escola, per
complir amb la nostra tasca educativa.
D'altra banda, durant una de les
classes de l'assignatura de Reflexió i innovació educativa, totes les companyes
de les tres seus de la
Universitat de les Illes Balears (Mallorca, Menorca i
Eivissa) vàrem compartir una pluja d'idees per descriure el que entenem per un
bon mestre. Aquesta és la llista que ens va sortir.
A partir d'aquest llistat,
perquè sigui un decàleg, he d'escollir deu principis, aquests són els que
considero imprescindibles per identificar un bon mestre.
Com podeu veure, he descartat
onze qualitats per exposar les que considero imprescindibles. Considero que
particularment, professionalitat implica aspectes com a metodologia, estratègies, normes,
formació, en definitiva l'exercici i l'activitat que implica la professió
educativa. D'altra banda, hi ha l'amor-vocació, que impliquen aspectes relacionats amb els valors i les emocions i per
últim, però no menys important, hi ha la participació família-escola, que com ja he esmentat
abans és un aspecte vital per conformar el perfil d'un bon mestre.
Així doncs, per acabar la
reflexió sobre la ressenya del Doctor Perrenoud, què m'ha inspirat aquesta lectura com a futura
professional de l'educació?
M'agradaria trencar totalment amb l'educació
tradicional, no pretenc fer viure als nens una experiència educativa
restrictiva, on no poden desenvolupar-se d'acord amb les seves necessitats
evolutives. Fa poques setmanes vaig veure en una Notícia, l'informatiu que
parlava sobre els recents estudiants que han realitzat la prova PAU (Prova
d'Accés Estudis Universitaris), segons la notícia, la majoria no tenen els
coneixements bàsics de cultura general que tenen els nens de sisè de Primària.
Tenim la tendència a fixar-nos en el resultat final d'una prova i fer una
valoració sobre aquesta, i no, la de fer un judici sobre el procés, és per això
que penso, que en comptes de jutjar l'alumne que no té aquests coneixements,
hauríem de valorar si els continguts s'ajusten al nivell evolutiu i interessos
de l'estudiant. Per exemple, segurament els noms de tots els rius d'Espanya ens
interessaria més sobre els 18 anys, quan estem preparats per viatjar i conèixer
el món per nosaltres mateixos, més que als nens de 6 anys, que ja tenen prou
amb comprendre el seu entorn més immediat.
No caure en la creença, que amb l'obtenció
d'un títol, ja tenim la suficient formació. Penso que com tot a la vida, fins
que no estem en la pràctica, no captarem l'essència de la professió que
realitzem, és un procés necessari per comprendre la importància i els efectes
que tenen la nostra intervenció.
L'activitat d'incorporar l'ambient natural
al sistema escolar, de fet, integrants de l'Associació Ecològica Amics de la Terra , van iniciar una
activitat molt bonica sobre l'elaboració de compostatge en totes les escoles,
és el tipus d'activitats que acull com a referents d'una bona pràctica educativa,
solidaria i ecològica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario